Escribir... Una forma de entretenerse como cualuier otra, ¿no te parece?

Cançò per l'Adrià

I et mire als ulls i em fas pensar
Que és possible anar més enllà.
Et veig somriure i torne a trobar
Tota l’esperança que fa un temps
Em va abandonar.

Ja fa un temps que vaig decidir
Que les coses havien de canviar
Que res es per sempre i que
Es cert allò del carpe diem.

I et mire als ulls i em fas pensar
Que ho tinc tot al meu abast
No més haig d’allargar la mà
Tocar els teus dits i viure la realitat


Nota: Pensaba ilustrar el post con una foto pero, habida cuenta del percal que corre por aquí, casi que no. Los que me conoceis ya sabeis la cara que tiene mi hijo:)

One Response so far.

  1. Anónimo says:

    I a més el teu fill es diu Adrià? Ostres, com el meu, però el gran, no el de 8 mesos. Quantes coicidències!